COMPRENSIÓ ESCRITA

Llegiu atentament aquest article i trieu l'opció correcta (a, b, c o d). Teniu en compte que, per a cada qüestió plantejada, només hi ha una resposta correcta.

Quina és la descripció de Transsilvània que més s’ajusta a la que relata l’autord’aquest article?





COMPRENSIÓ ESCRITA

Segons el text, el “país de més enllà dels boscos” a què fa referència l’etimologia deltopònim...





COMPRENSIÓ ESCRITA

La relació entre hongaresos i romanesos sempre ha sigut difícil perquè...





COMPRENSIÓN ESCRITA

En el procés de formació de Transsilvània hi va haver fites històriques amb un pes rellevant, com ara que...





COMPRENSIÓN ESCRITA

Actualment, la solució del xoc d'identitats que caracteritza aquell racó d'Europa no és gens fàcil perquè...





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

Diu la llegenda que el gelat artesà va ser(0) atzarosament inventat per genets mongols quan transportaven nata pel desert de Gobi. Les baixes temperatures (6) se sotmetia l'aliment, (7) la contínua agitació dels cavalls que (8) els vidres de gel formats, van donar lloc a un producte lacti de textura cremosa: el gelat. Des d'Àsia, Marco Polo el va importar a Itàlia en un dels múltiples viatges que hi va fer, i des d'allí es va (9) pertot Europa.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

Diu la llegenda que el gelat artesà va ser(0) atzarosament inventat per genets mongols quan transportaven nata pel desert de Gobi. Les baixes temperatures (6) a què se sotmetia l'aliment, (7) la contínua agitació dels cavalls que (8) els vidres de gel formats, van donar lloc a un producte lacti de textura cremosa: el gelat. Des d'Àsia, Marco Polo el va importar a Itàlia en un dels múltiples viatges que hi va fer, i des d'allí es va (9) pertot Europa.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

Diu la llegenda que el gelat artesà va ser(0) atzarosament inventat per genets mongols quan transportaven nata pel desert de Gobi. Les baixes temperatures (6) a què se sotmetia l'aliment, (7) juntament amb la contínua agitació dels cavalls que (8) els vidres de gel formats, van donar lloc a un producte lacti de textura cremosa: el gelat. Des d'Àsia, Marco Polo el va importar a Itàlia en un dels múltiples viatges que hi va fer, i des d'allí es va (9) pertot Europa.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

Diu la llegenda que el gelat artesà va ser(0) atzarosament inventat per genets mongols quan transportaven nata pel desert de Gobi. Les baixes temperatures (6) a què se sotmetia l'aliment, (7) juntament amb la contínua agitació dels cavalls que (8)trencava els vidres de gel formats, van donar lloc a un producte lacti de textura cremosa: el gelat. Des d'Àsia, Marco Polo el va importar a Itàlia en un dels múltiples viatges que hi va fer, i des d'allí es va (9) pertot Europa.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l’alternativa més precisa.Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

A la península Ibèrica la tradició gelatera està lligada a les (10) de Xixona i d'Ibi. Durant els mesos d'hivern, (11) i xixonencs arreplegaven la neu i (12) als denominats pous de neu. A l'estiu preparaven gelats afegint a aquella neu suc de cítrics (13) i obtenien així preparats com (14), arrop amb neu o neu amb sucre i taronja. Inicialment venien els seus gelats en ciutats de la zona (Alacant,Elx, etc.), des d'on es van distribuir a tota Espanya. De fet, un elevadíssim percentatge de les gelateries artesanes que (15) a Espanya van ser obertes per famílies de gelaters i orxaters que procedien de Xixona i d'Ibi. Fins fa poc més d'una dècada, la majoria de les gelateries artesanes continuaven elaborant la mateixa carta de gelats i seguien les mateixes receptes que, (16), els van llegar els seus avantpassats.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

A la península Ibèrica la tradició gelatera està lligada a les (10) viles de Xixona i d'Ibi. Durant els mesos d'hivern, (11) i xixonencs arreplegaven la neu i (12) als denominats pous de neu. A l'estiu preparaven gelats afegint a aquella neu suc de cítrics (13) i obtenien així preparats com (14), arrop amb neu o neu amb sucre i taronja. Inicialment venien els seus gelats en ciutats de la zona (Alacant,Elx, etc.), des d'on es van distribuir a tota Espanya. De fet, un elevadíssim percentatge de les gelateries artesanes que (15) a Espanya van ser obertes per famílies de gelaters i orxaters que procedien de Xixona i d'Ibi. Fins fa poc més d'una dècada, la majoria de les gelateries artesanes continuaven elaborant la mateixa carta de gelats i seguien les mateixes receptes que, (16), els van llegar els seus avantpassats.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

A la península Ibèrica la tradició gelatera està lligada a les (10)viles de Xixona i d'Ibi. Durant els mesos d'hivern, (11)iberuts i xixonencs arreplegaven la neu i (12) als denominats pous de neu. A l'estiu preparaven gelats afegint a aquella neu suc de cítrics (13) i obtenien així preparats com (14), arrop amb neu o neu amb sucre i taronja. Inicialment venien els seus gelats en ciutats de la zona (Alacant,Elx, etc.), des d'on es van distribuir a tota Espanya. De fet, un elevadíssim percentatge de les gelateries artesanes que (15) a Espanya van ser obertes per famílies de gelaters i orxaters que procedien de Xixona i d'Ibi. Fins fa poc més d'una dècada, la majoria de les gelateries artesanes continuaven elaborant la mateixa carta de gelats i seguien les mateixes receptes que, (16), els van llegar els seus avantpassats.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

A la península Ibèrica la tradició gelatera està lligada a les (10)viles de Xixona i d'Ibi. Durant els mesos d'hivern, (11)iberuts i xixonencs arreplegaven la neu i (12) l'emmagatzemaven als denominats pous de neu. A l'estiu preparaven gelats afegint a aquella neu suc de cítrics (13) i obtenien així preparats com (14), arrop amb neu o neu amb sucre i taronja. Inicialment venien els seus gelats en ciutats de la zona (Alacant,Elx, etc.), des d'on es van distribuir a tota Espanya. De fet, un elevadíssim percentatge de les gelateries artesanes que (15) a Espanya van ser obertes per famílies de gelaters i orxaters que procedien de Xixona i d'Ibi. Fins fa poc més d'una dècada, la majoria de les gelateries artesanes continuaven elaborant la mateixa carta de gelats i seguien les mateixes receptes que, (16), els van llegar els seus avantpassats.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

A la península Ibèrica la tradició gelatera està lligada a les (10)viles de Xixona i d'Ibi. Durant els mesos d'hivern, (11)iberuts i xixonencs arreplegaven la neu i (12) l'emmagatzemaven als denominats pous de neu. A l'estiu preparaven gelats afegint a aquella neu suc de cítrics (13) endulcorats i obtenien així preparats com (14), arrop amb neu o neu amb sucre i taronja. Inicialment venien els seus gelats en ciutats de la zona (Alacant,Elx, etc.), des d'on es van distribuir a tota Espanya. De fet, un elevadíssim percentatge de les gelateries artesanes que (15) a Espanya van ser obertes per famílies de gelaters i orxaters que procedien de Xixona i d'Ibi. Fins fa poc més d'una dècada, la majoria de les gelateries artesanes continuaven elaborant la mateixa carta de gelats i seguien les mateixes receptes que, (16), els van llegar els seus avantpassats.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

A la península Ibèrica la tradició gelatera està lligada a les (10)viles de Xixona i d'Ibi. Durant els mesos d'hivern, (11)iberuts i xixonencs arreplegaven la neu i (12) l'emmagatzemaven als denominats pous de neu. A l'estiu preparaven gelats afegint a aquella neu suc de cítrics (13) endulcorats i obtenien així preparats com (14)aiguaneu, arrop amb neu o neu amb sucre i taronja. Inicialment venien els seus gelats en ciutats de la zona (Alacant,Elx, etc.), des d'on es van distribuir a tota Espanya. De fet, un elevadíssim percentatge de les gelateries artesanes que (15) a Espanya van ser obertes per famílies de gelaters i orxaters que procedien de Xixona i d'Ibi. Fins fa poc més d'una dècada, la majoria de les gelateries artesanes continuaven elaborant la mateixa carta de gelats i seguien les mateixes receptes que, (16), els van llegar els seus avantpassats.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

A la península Ibèrica la tradició gelatera està lligada a les (10)viles de Xixona i d'Ibi. Durant els mesos d'hivern, (11)iberuts i xixonencs arreplegaven la neu i (12) l'emmagatzemaven als denominats pous de neu. A l'estiu preparaven gelats afegint a aquella neu suc de cítrics (13) endulcorats i obtenien així preparats com (14)aiguaneu, arrop amb neu o neu amb sucre i taronja. Inicialment venien els seus gelats en ciutats de la zona (Alacant,Elx, etc.), des d'on es van distribuir a tota Espanya. De fet, un elevadíssim percentatge de les gelateries artesanes que (15) hi ha a Espanya van ser obertes per famílies de gelaters i orxaters que procedien de Xixona i d'Ibi. Fins fa poc més d'una dècada, la majoria de les gelateries artesanes continuaven elaborant la mateixa carta de gelats i seguien les mateixes receptes que, (16), els van llegar els seus avantpassats.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

(17) explica Luis Concepción en Fundamentos científicos de la heladería, la majoria d'aquestes gelateries són models de negoci estacionals molt enfocats a la venda d'impuls, amb jornades maratonianes que (18) una demanda molt alta i concentrada en el temps. És per això que qualsevol petita desviació en la producció vertiginosa de gelat, qualsevol experimentació o intent d'innovació es pot convertir en una autèntica frivolitat durant els mesos d'estiu. No obstant això, en aquest moment, i a causa de la necessitat de posar en valor el sector seguint la petjada de la restauració o la pastisseria, potser els gelaters――artesans (19) conscients de la necessitat d'innovar per a millorar el producte i oferir alternatives atractives (20) presenta la seua competència.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

(17) tal com explica Luis Concepción en Fundamentos científicos de la heladería, la majoria d'aquestes gelateries són models de negoci estacionals molt enfocats a la venda d'impuls, amb jornades maratonianes que (18) una demanda molt alta i concentrada en el temps. És per això que qualsevol petita desviació en la producció vertiginosa de gelat, qualsevol experimentació o intent d'innovació es pot convertir en una autèntica frivolitat durant els mesos d'estiu. No obstant això, en aquest moment, i a causa de la necessitat de posar en valor el sector seguint la petjada de la restauració o la pastisseria, potser els gelaters――artesans (19) conscients de la necessitat d'innovar per a millorar el producte i oferir alternatives atractives (20) presenta la seua competència.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(17) tal com explica Luis Concepción en Fundamentos científicos de la heladería, la majoria d'aquestes gelateries són models de negoci estacionals molt enfocats a la venda d'impuls, amb jornades maratonianes que (18)tracten d'afrontar una demanda molt alta i concentrada en el temps. És per això que qualsevol petita desviació en la producció vertiginosa de gelat, qualsevol experimentació o intent d'innovació es pot convertir en una autèntica frivolitat durant els mesos d'estiu. No obstant això, en aquest moment, i a causa de la necessitat de posar en valor el sector seguint la petjada de la restauració o la pastisseria, potser els gelaters――artesans (19) conscients de la necessitat d'innovar per a millorar el producte i oferir alternatives atractives (20) presenta la seua competència.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(17) tal com explica Luis Concepción en Fundamentos científicos de la heladería, la majoria d'aquestes gelateries són models de negoci estacionals molt enfocats a la venda d'impuls, amb jornades maratonianes que (18)tracten d'afrontar una demanda molt alta i concentrada en el temps. És per això que qualsevol petita desviació en la producció vertiginosa de gelat, qualsevol experimentació o intent d'innovació es pot convertir en una autèntica frivolitat durant els mesos d'estiu. No obstant això, en aquest moment, i a causa de la necessitat de posar en valor el sector seguint la petjada de la restauració o la pastisseria, potser els gelaters――artesans (19) són conscients de la necessitat d'innovar per a millorar el producte i oferir alternatives atractives (20) presenta la seua competència.





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(0) A les darreries del segle XIX, Rafael Guastavino Moreno va rebre l’encàrrec de dissenyar el pavelló espanyol de l'Exposició de Chicago de 1893, l'esdeveniment més ambiciós que mai s'havia organitzat (21). Guastavino era un prestigiós arquitecte, reconegut (22) de l’Atlàntic, i la comissió espanyola de l’Exposició no tingué dubtes (23) el pavelló. L'arribada de Guastavino a Nova York coincideix amb el debat al voltant d’una nova identitat arquitectònica nacional a (24).



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(0) A les darreries del segle XIX, Rafael Guastavino Moreno va rebre l’encàrrec de dissenyar el pavelló espanyol de l'Exposició de Chicago de 1893, l'esdeveniment més ambiciós que mai s'havia organitzat (21)en els Estats Units. Guastavino era un prestigiós arquitecte, reconegut (22) de l’Atlàntic, i la comissió espanyola de l’Exposició no tingué dubtes (23) el pavelló. L'arribada de Guastavino a Nova York coincideix amb el debat al voltant d’una nova identitat arquitectònica nacional a (24).



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(0) A les darreries del segle XIX, Rafael Guastavino Moreno va rebre l’encàrrec de dissenyar el pavelló espanyol de l'Exposició de Chicago de 1893, l'esdeveniment més ambiciós que mai s'havia organitzat (21)en els Estats Units. Guastavino era un prestigiós arquitecte, reconegut (22) a banda i banda de l’Atlàntic, i la comissió espanyola de l’Exposició no tingué dubtes (23) el pavelló. L'arribada de Guastavino a Nova York coincideix amb el debat al voltant d’una nova identitat arquitectònica nacional a (24).



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(0) A les darreries del segle XIX, Rafael Guastavino Moreno va rebre l’encàrrec de dissenyar el pavelló espanyol de l'Exposició de Chicago de 1893, l'esdeveniment més ambiciós que mai s'havia organitzat (21)en els Estats Units. Guastavino era un prestigiós arquitecte, reconegut (22) a banda i banda de l’Atlàntic, i la comissió espanyola de l’Exposició no tingué dubtes (23) a l'hora d'encomanar-li el pavelló. L'arribada de Guastavino a Nova York coincideix amb el debat al voltant d’una nova identitat arquitectònica nacional a (24).



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(25), un any (26) Guastavino arribara a Nova York, la ciutat tenia més de nou-cents mil habitants. El mite de l'Amèrica rural, alimentat per Thomas Jefferson, idels paisatges infinits, en contraposició a l'Europa opressora, començava a (27)de la mà del procés d'industrialització, que omplia ciutats com Chicago d’edificis verticals i de nous habitants que s'incorporaven a les fàbriques a toc de (28). La nostàlgia rural, però, mai desapareixerà del tot; amb el pas del temps el discurs aconseguirà rearmar-se i dividirà el nou país, de facto, en dos: l’Amèrica de l'explotació de la terra i de l'economia local versus l'Amèrica de la indústria i del capitalisme expansiu.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(25)En 1880, un any (26) Guastavino arribara a Nova York, la ciutat tenia més de nou-cents mil habitants. El mite de l'Amèrica rural, alimentat per Thomas Jefferson, idels paisatges infinits, en contraposició a l'Europa opressora, començava a (27)de la mà del procés d'industrialització, que omplia ciutats com Chicago d’edificis verticals i de nous habitants que s'incorporaven a les fàbriques a toc de (28). La nostàlgia rural, però, mai desapareixerà del tot; amb el pas del temps el discurs aconseguirà rearmar-se i dividirà el nou país, de facto, en dos: l’Amèrica de l'explotació de la terra i de l'economia local versus l'Amèrica de la indústria i del capitalisme expansiu.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(25)En 1880, un any (26)abans que Guastavino arribara a Nova York, la ciutat tenia més de nou-cents mil habitants. El mite de l'Amèrica rural, alimentat per Thomas Jefferson, idels paisatges infinits, en contraposició a l'Europa opressora, començava a (27)de la mà del procés d'industrialització, que omplia ciutats com Chicago d’edificis verticals i de nous habitants que s'incorporaven a les fàbriques a toc de (28). La nostàlgia rural, però, mai desapareixerà del tot; amb el pas del temps el discurs aconseguirà rearmar-se i dividirà el nou país, de facto, en dos: l’Amèrica de l'explotació de la terra i de l'economia local versus l'Amèrica de la indústria i del capitalisme expansiu.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

(25)En 1880, un any (26)abans que Guastavino arribara a Nova York, la ciutat tenia més de nou-cents mil habitants. El mite de l'Amèrica rural, alimentat per Thomas Jefferson, idels paisatges infinits, en contraposició a l'Europa opressora, començava a (27) afonar-sede la mà del procés d'industrialització, que omplia ciutats com Chicago d’edificis verticals i de nous habitants que s'incorporaven a les fàbriques a toc de (28). La nostàlgia rural, però, mai desapareixerà del tot; amb el pas del temps el discurs aconseguirà rearmar-se i dividirà el nou país, de facto, en dos: l’Amèrica de l'explotació de la terra i de l'economia local versus l'Amèrica de la indústria i del capitalisme expansiu.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

No debades, el Nova York del (29) d'habitants de 1880 va triplicar la població en pocs anys, (30) va encetar un debat sobre la identitat urbana. “La ciutat provisional... no només sense història, (31) també sense possibilitat de tindre temps per a la història”, escrivia Henry James al principi de segle XX. Hi havia instal·lada una convicció en l'imaginari col·lectiu: el mite de la ciutat provisional,sense passat, a colp de (32), davant de l'entusiasme d'urbanistes com LeCorbusier, que veien en aquest dinamisme frenètic un repte. A la desmesura,(33) el recel per l'espai públic, que remet al conquistador britànic, al lloc de la repressió, davant de la retrobada i alliberadora individualitat. La ciutat ha de ser operativa i funcional, (34) les necessitats del creixement industrial i econòmic del país.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

No debades, el Nova York del (29)botzina d'habitants de 1880 va triplicar la població en pocs anys, (30) va encetar un debat sobre la identitat urbana. “La ciutat provisional... no només sense història, (31) també sense possibilitat de tindre temps per a la història”, escrivia Henry James al principi de segle XX. Hi havia instal·lada una convicció en l'imaginari col·lectiu: el mite de la ciutat provisional,sense passat, a colp de (32), davant de l'entusiasme d'urbanistes com LeCorbusier, que veien en aquest dinamisme frenètic un repte. A la desmesura,(33) el recel per l'espai públic, que remet al conquistador britànic, al lloc de la repressió, davant de la retrobada i alliberadora individualitat. La ciutat ha de ser operativa i funcional, (34) les necessitats del creixement industrial i econòmic del país.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

No debades, el Nova York del (29)botzina d'habitants de 1880 va triplicar la població en pocs anys, (30) fet que va encetar un debat sobre la identitat urbana. “La ciutat provisional... no només sense història, (31) també sense possibilitat de tindre temps per a la història”, escrivia Henry James al principi de segle XX. Hi havia instal·lada una convicció en l'imaginari col·lectiu: el mite de la ciutat provisional,sense passat, a colp de (32), davant de l'entusiasme d'urbanistes com LeCorbusier, que veien en aquest dinamisme frenètic un repte. A la desmesura,(33) el recel per l'espai públic, que remet al conquistador britànic, al lloc de la repressió, davant de la retrobada i alliberadora individualitat. La ciutat ha de ser operativa i funcional, (34) les necessitats del creixement industrial i econòmic del país.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

No debades, el Nova York del (29)botzina d'habitants de 1880 va triplicar la població en pocs anys, (30) fet que va encetar un debat sobre la identitat urbana. “La ciutat provisional... no només sense història, (31) sinó també sense possibilitat de tindre temps per a la història”, escrivia Henry James al principi de segle XX. Hi havia instal·lada una convicció en l'imaginari col·lectiu: el mite de la ciutat provisional,sense passat, a colp de (32), davant de l'entusiasme d'urbanistes com LeCorbusier, que veien en aquest dinamisme frenètic un repte. A la desmesura,(33) el recel per l'espai públic, que remet al conquistador britànic, al lloc de la repressió, davant de la retrobada i alliberadora individualitat. La ciutat ha de ser operativa i funcional, (34) les necessitats del creixement industrial i econòmic del país.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

No debades, el Nova York del (29)botzina d'habitants de 1880 va triplicar la població en pocs anys, (30) fet que va encetar un debat sobre la identitat urbana. “La ciutat provisional... no només sense història, (31) sinó també sense possibilitat de tindre temps per a la història”, escrivia Henry James al principi de segle XX. Hi havia instal·lada una convicció en l'imaginari col·lectiu: el mite de la ciutat provisional,sense passat, a colp de (32) conjuntura, davant de l'entusiasme d'urbanistes com LeCorbusier, que veien en aquest dinamisme frenètic un repte. A la desmesura,(33) el recel per l'espai públic, que remet al conquistador britànic, al lloc de la repressió, davant de la retrobada i alliberadora individualitat. La ciutat ha de ser operativa i funcional, (34) les necessitats del creixement industrial i econòmic del país.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

No debades, el Nova York del (29)botzina d'habitants de 1880 va triplicar la població en pocs anys, (30) fet que va encetar un debat sobre la identitat urbana. “La ciutat provisional... no només sense història, (31) sinó també sense possibilitat de tindre temps per a la història”, escrivia Henry James al principi de segle XX. Hi havia instal·lada una convicció en l'imaginari col·lectiu: el mite de la ciutat provisional,sense passat, a colp de (32) conjuntura, davant de l'entusiasme d'urbanistes com LeCorbusier, que veien en aquest dinamisme frenètic un repte. A la desmesura,(33) s'hi afig el recel per l'espai públic, que remet al conquistador britànic, al lloc de la repressió, davant de la retrobada i alliberadora individualitat. La ciutat ha de ser operativa i funcional, (34) les necessitats del creixement industrial i econòmic del país.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

(35), ja en la primera dècada del segle XX els habitants de Nova York comencena trencar la dinàmica prèvia, a traçar una identitat urbana i a crear la ciutathistòrica, el Nova York que hui tenim en la retina.



Prova C1