COMPRENSIÓ ESCRITA

A continuació teniu un text del qual hem eliminat cinc fragments. Completeu-lo amb algun dels que us oferim per tal que tinga sentit. Heu de tindre en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit. Fixeu-vos en l'exemple (número 0).





COMPRENSIÓ ESCRITA





COMPRENSIÓ ESCRITA





COMPRENSIÓN ESCRITA





COMPRENSIÓN ESCRITA





ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

Aquesta branca de la topografia es va practicar des de l'Edat del Bronze, si acceptem les conclusions dels arqueòlegs britànics que van estudiar un (6) ordenat en (7) a les planes de Dartmoor, a Cornualla, i que van datar entre el 1700 i el 1400 a. de C.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

Aquesta branca de la topografia es va practicar des de l'Edat del Bronze, si acceptem les conclusions dels arqueòlegs britànics que van estudiar un (6)immens parcel·lari ordenat en (7) a les planes de Dartmoor, a Cornualla, i que van datar entre el 1700 i el 1400 a. de C.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

Per a poder parlar d'agrimensura romana, cal fer un (8) de mil anys i situar-se (9) del segle V i el començament del IV a. de C. a Itàlia: hi trobarem les primeres restes de divisions agràries pels voltants de Roma, als monts Sabins, a Etrúria i al Laci.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit.

Per a poder parlar d'agrimensura romana, cal fer un (8)salt de mil anys i situar-se (9) del segle V i el començament del IV a. de C. a Itàlia: hi trobarem les primeres restes de divisions agràries pels voltants de Roma, als monts Sabins, a Etrúria i al Laci.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Pel que fa a la menció més antiga d'un plànol cadastral, no en trobarem capfins al segle II a. de C., la qual cosa sembla indicar un retard en relació amb la pràctica de les divisions, (10) tenim proves almenys dos-cents anys abans.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Entre els segles IV i I a. de C., època daurada de la seua activitat, els agrimensors romans (11) un gran nombre de limitationes (divisions enquadrícula) i de medicions en (12) de terres indivises fins aleshores.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Entre els segles IV i I a. de C., època daurada de la seua activitat, els agrimensors romans (11)conceberen un gran nombre de limitationes (divisions enquadrícula) i de medicions en (12) de terres indivises fins aleshores.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Els textos teòrics dels agrimensors que (13) donen compte són tardans.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Es van(14) en l'època de Vespasià, en un moment en què l'administració romana s'enfrontava a una situació de gran desordre en la gestió de les terrespúbliques.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Es tracta de textos de caràcter arqueològic, (15) els agrimensors de la dinastia Flàvia no tenien per missió (16) noves divisions, (17), al contrari, redactar les instruccions que havien d'emportar-se els seus col·legues destinats en els diferents depòsits d'arxius i sobre el terreny per a revisar les contribucions.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Es tracta de textos de caràcter arqueològic, (15)ja que els agrimensors de la dinastia Flàvia no tenien per missió (16) noves divisions, (17), al contrari, redactar les instruccions que havien d'emportar-se els seus col·legues destinats en els diferents depòsits d’arxius i sobre el terreny per a revisar les contribucions.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Es tracta de textos de caràcter arqueològic, (15)ja que els agrimensors de la dinastia Flàvia no tenien per missió (16)traçar noves divisions, (17), al contrari, redactar les instruccions que havien d'emportar-se els seus col·legues destinats en els diferents depòsits d’arxius i sobre el terreny per a revisar les contribucions.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

En resum, agrimensors que intenten comprendre, (18), allò que els seus predecessors havien fet sobre el terreny, quan (19) havia encarregat assignar terres a les onades (20) de colons, i això durant un mínim de quatre segles.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

En resum, agrimensors que intenten comprendre, (18)ells mateixos, allò que els seus predecessors havien fet sobre el terreny, quan (19) havia encarregat assignar terres a les onades (20) de colons, i això durant un mínim de quatre segles.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

En resum, agrimensors que intenten comprendre, (18)ells mateixos, allò que els seus predecessors havien fet sobre el terreny, quan (19)se'ls havia encarregat assignar terres a les onades (20) de colons, i això durant un mínim de quatre segles.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Completeu el text que teniu a continuació amb l'alternativa més precisa. Només hi ha una opció correcta per a cada buit. Fixeu-vos en l'exemple(número 0).

La flora del nostre territori (21) moltes plantes arribades (22) temps tan antics que som incapaços de diferenciar-les de les estrictament (23) i d'altres que, reunides sota el nom d'arqueòfits, són apreciades com la resta d'elements autòctons o s'han convertit en referències visuals dels nostres paisatges.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

La flora del nostre territori (21)allotja moltes plantes arribades (22) temps tan antics que som incapaços de diferenciar-les de les estrictament (23) i d'altres que, reunides sota el nom d'arqueòfits, són apreciades com la resta d'elements autòctons o s'han convertit en referències visuals dels nostres paisatges.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

La flora del nostre territori (21)allotja moltes plantes arribades (22)d'encà de temps tan antics que som incapaços de diferenciar-les de les estrictament (23) i d'altres que, reunides sota el nom d'arqueòfits, són apreciades com la resta d'elements autòctons o s'han convertit en referències visuals dels nostres paisatges.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

L'elecció està determinada per (24) de les expedicions botàniques per les terres de (25) i de la resta de territoris colonials.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

L'elecció està determinada per (24)l'apogeu de les expedicions botàniques per les terres de (25) i de la resta de territoris colonials.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Molts éssers vius es mouen per aquest teixit circulatori i, gaudint d'una mobilitat (26), viatgen fins a llocs molt allunyats dels seus espais originals.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Alguns dels protagonistes d'aquestes migracions artificials apareixen de manera efímera o s'instal·len anònimament en els llocs més (27) als seus requeriments ecològics.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Aquests organismes (28), exòtics o aliens, reben noms diferents segons la seua capacitat de permanència en l'hàbitat colonitzat.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Així, les espècies (29) o subespontànies són aquelles que manquen de capacitat per a mantindre's en l'àrea ocupada i desapareixen poc temps després, o s'estenen de manera autònoma però sempre en ambients (30);



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Així, les espècies (29)adventícies o subespontànies són aquelles que manquen de capacitat per a mantindre's en l'àrea ocupada i desapareixen poc temps després, o s'estenen de manera autònoma però sempre en ambients (30);



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Aquest concepte només identifica els organismes que mostren una elevada capacitat expansiva i que ocupen territoris molt (31).



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

No obstant això, alguns investigadors i investigadores especialitzats en aquesta matèria prefereixen parlar de pesta o plaga per a identificar els invasors més agressius, aquells que s'estableixen amb tanta eficàcia i feracitat que (32) la terra que els rep i provoquen problemes ecològics i econòmics de primera magnitud.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Els exemples coneguts, alguns amb resultats (33), són una amenaça real perals nostres ecosistemes, i l'impacte de les (34) produïdes pels organismes invasors sobre el nostre sistema productiu i de benestar s'ha traduït en un increment de l'interés per aquesta problemàtica.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Els exemples coneguts, alguns amb resultats (33)esgarrifosos, són una amenaça real per als nostres ecosistemes, i l'impacte de les (34) produïdes pels organismes invasors sobre el nostre sistema productiu i de benestar s'ha traduït en un increment de l'interés per aquesta problemàtica.



ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Les administracions públiques, els investigadors i les investigadores i, per descomptat, la població en general, s'interessen cada vegada més per conéixer el funcionament, l'abast, les conseqüències i les solucions d'un fenòmen ambiental del qual tots podem ser (35).



Prova C1